Read User's Comments(0)
Dia 1
Avui arribem a Viena. A les 19:50. Arribarem cap a les 21:30 a l’apartament, ens instal·larem, soparem tard i anirem a dormir.
L' IDH
L'índex de desenvolupament humà (IDH) és un indicador del desenvolupament humà per país. Es basa en un indicador estadístic compost per tres paràmetres:
-Vida llarga i saludable: mesurada segons l'esperança de vida en néixer.
-Educació: mesura segons a l'edat que s'ha d'estudiar.
-Nivell de vida digne: mesurat pel PIB per càpita.
Desenvolupament humà segons enciclopèdies:
Procés pel qual una societat millora les condicions de vida dels seus ciutadans a través d'un increment dels béns amb els quals pot cobrir les seves necessitats bàsiques i complementàries, i de la creació d'un entorn en el qual es respectin els drets humans de tots ells.
Classificació de l'IDH:
L’índex de desenvolupament humà al 2007
Els 30 països amb l'IDH més alt l'any 2006
§ Xifra davant la bandera: lloc que ocupa el país en la classificació mundial composada per 177 països.
§ Xifra entre parèntesi: llocs que el país guanya o perd en relació a la classificació mundial de l'any anterior (2005).
| 1.  Noruega (▬)2.  Islàndia (▬)3.  Austràlia (▬)4.  Irlanda ( 4)5.  Suècia ( 1)6.  Canadà (▼ 1)7.  Japó ( 4)8.  Estats Units ( 2)9.  Suïssa (▼ 2)10.  Països Baixos ( 2) | 11.  Finlàndia ( 2)12.  Luxemburg (▼ 8)13.  Bèlgica (▼ 4)14.  Àustria ( 3)15.  Dinamarca (▼ 1)16.  França (▬)17.  Itàlia ( 1)18.  Regne Unit (▼ 3)19.  Espanya ( 2)20.  Nova Zelanda (▼ 1) | 21.  Alemanya (▼ 1)22.  Hong Kong (▬)23.  Israel (▬)24.  Grècia (▬)25.  Singapur (▬)26.  Corea del Sud ( 2)27.  Eslovènia (▼ 1)28.  Portugal (▼ 1)29.  Xipre (▬)30.  República Txeca ( 1) |
A nivell general quasi tots els països van augmentan el seu IDH segons passan els anys. Per exemple Espanya estaba 15 posicions endarrerides comparat amb l’ IDH que te ara. El mateix li passa a Catalunya i, com ja he dit a tots els països en general.
La pobresa a la unió europea
Europa: el continent més ric del món
Europa és un dels continents situat entre els paral·lels 36 º i 70 º de latitud nord, que de forma convencional i per motius històrics és considerada un continent. L'economia d'Europa és la més gran del món. La majoria dels seus estats pertanyen al primer món. Alemanya és econòmicament la nació més poderosa d'Europa seguida per França, el Regne Unit i Itàlia encara que el primer en termes de renda per càpita és, tant d'Europa com del món, Luxemburg. Hi ha una gran disparitat en la riquesa econòmica dels diferents països europeus, així, mentre a les cinc principals economies el PIB supera els 20.000 euros per persona, Moldàvia tot just supera els 2.000.
Bona part de la dinàmica econòmica del continent s'emmarca dins del funcionament de la Unió Europea. Des de 2009, setze estats europeus comparteixen una mateixa moneda, l'euro (€).
Bona part de la dinàmica econòmica del continent s'emmarca dins del funcionament de la Unió Europea. Des de 2009, setze estats europeus comparteixen una mateixa moneda, l'euro (€).
Europa segons per renta de càpita al
2002
Romania, un país pobre de la Unió Europea
Una gran part de la població de Romania, sobreviu amb menys de dos euros al dia, això deia Audrey Gueudet, de la xarxa Europea Anti Pobresa (EAPN).
A més en països com Bulgària, Lituània y Letònia viuen amb menys de quatre euros, que no els arriba per pagar els elevats preus de les vivendes, de l’aigua, calefacció perquè es un país on fa bastant fred, i alimentació.
Les dades del 2008 diuen que a Espanya hi havia un 2 per cent de població amb pobresa, a Grècia hi havia un 21 per cent i a Lituània, eren al 23 per cent.
Bé, parlem de Romania, que és el país més pobre de tota Europa est. Es diu que mes o menys, unes 3 milions de persones, es troben en la misèria, i precisament, els jubilats de la tercera edat, són els més afectats i els que viuen a zones més rurals.
Quan Romania va entrar a la unió europea, no va resultar com ells volien, ja que no va millorar les condicions de la vida d’aquesta gent, ni les possibilitats de convertir el país en un país estable.
Tots els dies la població romana, ha de lluitar amb els mateixos problemes, de falta de treball(per tant no cobren) y la mala remuneració qui la té es clar, servissis de salut dolents(si es poden dir així), incapacitat per fer front a els gastos de aquests serveis, pagar impostos... així doncs, molts dels romanesos, es troben endeutats amb el govern.
Aquesta situació, va obligar a més de dues milions de persones a emigrar a altres països amb una situació mes estable enguany a serveis, economia, societat... La gent va emigrar sobre tot cap a Espanya, en el meu cas es molt fàcil de veure que es veritat, tinc dos companys romanesos a classe, i uns altres dos a les dues classes restants, cosa que comporta a que aquests nois tenen família que també a vingut a Espanya i en aquest cas, a la societat catalana, en busca de millorar la seva qualitat de vida. Itàlia també va ser un dels llocs on van anar a parar molts romanesos, per tots els motius que van anar els altres a Espanya, però a més, Itàlia es bastant a prop de Romania i això també condiciona una mica, si vols tornar al teu país després i a més el viatge et sortiria mes barat. Van anar a parar a aquests dos llocs, amb l’esperança de trobar-hi un futur més bo i no tan negre com ho tenen al seu país. A vegades, alguns pares, han hagut de deixar a la seva família a Romania, per tal de poder viatjar i trobar diners per després tornar amb la seva família, però això comporta una situació de “desarticulació” familiar i social molt important per a un mateix.
El panorama de la situació en aquest país es verdaderament desolador, i trist, perquè no va a cap lloc d’aquesta manera. Això no vol dir, que no sigui irreparable, perquè hi ha algunes solucions. Com l’esforç que estan fent i molt de treball, amb a més l’ajut internacional, i sobretot la educació de els nens, que cal recordar que són el futur, i són els que poden canviar el món. A més els canvis que se esperen no es produiran d’un dia per un altre, això necessita un procés llarg, i sobretot paciència i molt de temps.
Wolfgang Amadeus Mozart
Wolfgang Amadeus Mozart va néixer a Salzburg, Àustria, i va morir el 1756 a Viena l’any 1791. Va ser un compositor de música clàssica, es podria dir que un dels millors. Dins de la música clàssica es pot situar a Mozart, en l’època del classicisme.
Les seves primeres gires per Europa, el van fer famós, i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va crear i incorporar a les seves obres.
Únic en la història de la música clàssica, gràcies als seus assoliments en tot tipus de gèneres i formes, així com per la seva sorprenent facilitat a l’hora de composar, ja que va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent», es a dir, que volia fer les coses diferents a “les normes” establertes, per exemple a l’època Barroca, la música era molt carregada i amb moltes notes d’ornament, doncs Mozart, volia fer música més simple, no tant carregada i a més sense tants adorns.
Va ser batejat amb els noms de Johannes Chrysóstomus Wolfgangus Theophilus Mozart; més endavant el seu pare li va canviar per el nom: de ('Wolfgangus') a 'Wolfgang' i de ('Theophilus') a 'Amadeus'. Va ser l'últim fill de Leopold Mozart, músic al servei del príncep arquebisbe de Salzburg. La seva mare s'anomenava Anna Maria Pertl.
Durant els anys en què Mozart s'estava formant, la seva família va realitzar diversos viatges per Europa, en els quals van presentar a ell i a la seva germana Nannerl, que també tocava molt bé, com a nens prodigi. Però va ser Mozart qui va causar furor, i va deixar a la seva germana en segon pla.
Aquest gran viatge dels Mozart va començar el 9 de juny de 1763. Al llarg de tres anys i mig van recórrer les principals ciutats d'Europa, aconseguint grans èxits. A Viena van ser cridats a palau per l'emperadriu Maria Teresa. L'emperadriu va quedar fascinada amb el nen Wolfgang Amadeus, tant que inclús el seia a la seva falda i l’emperadriu el besava com si fos seu. A aquella edat, Mozart, ja sabia ser galant i dedicava a les dames de la noblesa les seves primeres sonates per a violí i clavecí. La família va tornar a Salzburg el 30 de novembre de 1766.
El setembre de 1767 Mozart va viatjar a Viena acompanyat pel seu pare i la seva germana Nannerl, però aquest cop no ho van fer per demostrar les seves habilitats de nen prodigi, sinó per desenvolupar la seva creació de composicions musicals. Als 10 anys va desenvolupar a la ciutat imperial d’Austria, un munt de composicions musicals ( concerts, simfonies, misses, oratoris cantates) i també les seves primeres obres, com per exemple l'òpera bufa “La finta semplice” ('La ximple fingida').
Suscribirse a:
Entradas (Atom)